|
Aleix
Renyé |
 |
és periodista i actor.
És un autor que es mou amb agilitat entre la poesia,
la narració i la columna periodística. Ha
publicat a Barcelona, Girona i Perpinyà.
Ha fet part del col.lectiu Emili
Xatard |
|
L'enivrement des senteurs,
le charme bucolique, l'éventail des couleurs... i altres
històries prescindibles
Teniu a les mans un àlbum de fotos. Retrats
de Rossellonesos d’avui dia. Destins minúsculs, intimitats
qualsevol, covardises amagades o coratges discrets, terrors insospitades
o dolenteries sots-jacents, ràbies o abandons, mentides
o desfalcaments, cuirasses protectores o derrotes profundes, esperes
resignades o bestiesa tossuda.
Individus d’ara i d’aquí, enfrontats al pes
de la llur existència, espetegant patètics en els
filats de les llurs vides. Retrats com miralls, cruels i tendres
a l’encop.
Tot i no confessant-se en els seus llibres, L’Aleix Renyé
ensenya entre les seues ratlles la generositat i la subtilitat
dels qui, volent canviar el món, tenen la prudència
de no mentir-se : una lucidesa amical, que ens és preciosa
entre totes. (Gerard Jacquet).
Editorial Trabucaire abril de 2004 |
|
Tot allò de viu que mai no ha
viscut
És un recull de narracions que impliquen la imaginació
del lector, amb històries sense fi. Històries negres,
i retrats psicolòlogics en els quals l'autor no amaga haver-hi
abocat bona part d'ell mateix. Aleix Renyé no dubta, tampoc,
a barrejar en històries delirants personatges tan coneguts
com la quasi santa Maria Antigo o el músic P. Comelade.
Editorial Trabucaire novembre de 2001 |
 |
Xipotades
Aquest és un recull inhabitual, nat de circumstàncies
de tot imprevisibles: la conjunció, que no podien intuir
els astròlegs més previsors, d'un "Punt Catalunya
Nord" i d'un Lleidatà arribat a les àrees septentrionals
de la nostra geografia per aquells atzars individuals i col·lectius
imbricats no sé com amb la història. Vists de més
prop encara, els textos reunits aquí s'insereixen en una
etapa efimerissima ja que no arriba a l'any de vida (el 1993),
en que el "Punt" (fill petit i excentrat del "Punt
diari" de Girona) va sortir bilingüe de cap a peus i
va sistematitzar la pàgina anteriorment intermitent de
"La vírgula", una saludable distanciació
de l'actualitat basada en l'humor. En aquell moment, doncs, el
director de la publicació (el director local) va tenir
la bona idea de demanar a l'Aleix, un col·laborador del
tot escadusser, de prendre en el futur la ploma amb regularitat.
"La vírgula", eco burleta del títol de
la publicació si hem de puntuar més, implicava en
particular una desviació disglossica "bon enfant",
potser una mena de revenja en to menor a una problemàtica
lingüistica dificil de resoldre....
Pere Verdaguer |

llibres de l'Index abril de 1995 |
Nou codi de la ruta
Conversió dels signes reconvertida en senyal propi, per
que vos entrtingueu espiant els senyals tot fent via.
Editorial Trabucaire 1994 |
|
Quotidianitats
Flashos de poesia instantània, tal com raja. Pel broc
gros o amb finesa, sense escrúpols d'estil ni coherència.
Reflex de contradiccions que s'allargassen pel quadrà de
l'esrti horari. Un dia de cada dia. Quotidianitat.
edició limitada amb 4 dibuixos de Roger Cosme Esteve
Editorial Trabucaire 1992 |
|
|