|
|
Renada Laura Portet
|
|
Nom de ploma de Renada-Laura
Calmon Ouillet, nascuda a Sant Pau de Fenollet (Catalunya
del nord, estat francès). Llicenciada en Lletres
i Llengües romàniques a Montpeller. Ultra el
treball de professora, escriptora investigadora, col·labora
en periòdics i en revistes d'investigació
lingüística amb recerques i estudis l'onomàstica.
Renada Laura Portet conrea d'ençà d'anys amb
excel.lència diverses vies literàries. De
l'assaig al teatre, de la poesia a la prosa. I, altra vegada,
l'autora nostra veu el seu front cenyit de llorer, guardonada
amb el Ramon Juncosa de narracions curtes 2004, pel recull
"Una dona t'escriu". Pel conjunt de seva obra
i les seves valuoses aportacions a la toponímia rossellonesa
ha estat condecorada, també el 2004, amb la Creu
de Sant Jordi, de les mans mateixes del President de la
Generalitat de Catalunya. |
|
| Jocs de convit 1976 |
| Els noms de lloc del Rosselló 1981 |
| Castell negre Premi Víctor Català
1981 |
| Toponòmia Rossellonesa 1983 |
| L'escletxa 1986 |
| Renada Laura Portet és
un cas atípic en el nostre paisatge literari nord català.
No tan sols perquè conrea amb èxit diferents vessants,
gairebé antagònics de la creació : la investigació
i la ficció, sinó també perquè, agosarada,
s'endinsa en dominis poc tocats pels escriptors nostrats, com
ara: la sexualitat i l'erotisme.
Em sembla simptomàtic que sigui ella,
una dona i l'escriptora rebel de "Castell negre" i de
"L'escletxa" que ens doni aquest recull - el primer
del gènere -. de "Lettera amorosa", on s'escorre
el feixuc "no-dit" de l'escriptura.
Tot i sent obra de ficció cisallada el
seu llibre agafa un toc subversiu que, és cert, escandalitzarà
tots els qui pensen que la literatura és cosa només
de flors i d'ocells mai de flabiols i de citares. |
 |
| Jaume Queralt |
| Una ombra anomeda oblit 1992 |
El Cant de la Sibil.la poema 1995
|
 |
Una dona t'escriu
és el títol senzill, obvi i nogensmenys
impertinent de la seva obra. Consta amb quinze texts de cinc a
deu pàgines, historietes o sainets, ventures que l'autora
alça a un molt alt nivell de dignitat estilística.
Tretes, es podria dir, de la mina no sempre planera o aurífera
del cada dia social, professional, familiar o intim. Del cada
dia, o del record, i també de la ficció fantasiosa.
Es poden llegir en continuació o per separat. Dic llegir
... texts d'avui i uns quants més ... « primerencs
» : L'ós i aquesta Cantata per a una cigala queca.
Els panellets d'amor i aquesta Senyoreta Elvira. L' ordinador
amb cap de poma verda [de la poma al poema, quanta distància
?] i aquests Ulls clars com aigua de neu ... No, no és
pas res ! Llegiu.
Llavors es felicitarà l'autora per la
seva tria de ternes i la mestrança amb la qual encerta
portar-los a terme, i se l'obsequiarà també, i sobretot,
per fer-ho amb aquesta llengua viva que no lluerteja ni rumbeja,
que fidelment serveix una ètica de veritat.
El plaer d'escriure. El plaer de contar amb aquesta prosa talment
personal, talment inquieta, desabrigada de tants tòpics
amb els quars alguns, aquí i allà, es fan una tarja
fàcil i com ode en el món de l'edició. |
Premi Ramon Juncosa de narracions
curtes d'Òmnium Cultural Catalunya Nord 2004 |
| Jaume Querait |
Rigau Rigaud
Tres mesos abans de l'annexió del Rosselló
a França, naixia a Perpinyà un tal Hyacintho Rigau
que havia d'esdevenir el gran pintor del «Segle de Lluís
XIV». «Francès nou», doncs, ja en nèixer
(tot i que batejat en català a la Seu), heus ací
que, de cop i volta, el Rigau passava de súbdit del fofo
Felip IV d'ESpanya a súbdit del resplendent Rei Sol de
França i, per cert, fou determinant en la seua carrera
aquest canvi que féu d'ell un perfecte botifler... afrancesat,
retratista predilecte d'uns reis radicalment anticatalans: Lluís
XIV, que va prohibir l'ús de la llengua catalana en tots
els documenta fins els familiars, i el seu nét: Felip
V d'Espanya que, tan aviat va pujar al tron, va tancar totes
les Universitats catalanes de l'Estat espanyol. Tot i això,
resseguir la vida d'aquest pintor serà immegir-nos en
la societat cortesana del brillant «segle XVII francès»
i primera meitat del Segle de les Hums. Hi descobrirem que tot
el que lluu no és or i que, sota la capa deis afaits
perfumats, bateguen uns cors rosegats pel corc del poder, de
l'ambició, de la cobdícia, de la luxúria,
celats els vicis amb una hipocresia incommensurable. I així
bailen, riuen, copulen i s'emmetzinen les belles favorites,
els sodomites, els cardenals i tota la colla dels bastards reials,
dels quals els talents indeniables del nostre pintor com a retratista
ens han proporcionat un testimoni històric, inapreciable
i insubstituible. Sense perdó.
|
|
| |
|
