BIOGRAFIA.

Vicenç Pérez Verdiell neix a Tarragona el 1927. Travessa els Pririneus el 1938 durant la guerra civil amb la seva mare. S’estableixen a Pesillà de la Ribera on resideix la família materna. Exerceix diversos oficis manuals tot estudiant per correspondència. S’inscriu el darrer any de secundari al col·legi de Prada. Després del batxillerat cursa estudis superiors a les Universitats de Montpeller, Lió i Grenoble. Catedràtic d’institut ( agrégé ), doctor de tercer cicle, fa una carrera de professor de castellà sobretot a Thonon-les-Bains, Alta Savoia, prop de la frontera de Suïssa. Obté el Certificat d’aptitud d’ensenyament del català per a adults de la J.A.E.C. i es perfecciona a Barcelona seguint els cursos que l’Institut d’Estudis Catalans organitza per als estrangers. De retorn, ja jubilat, a Catalunya Nord, s’incorpora al moviment d’ensenyament i dóna classes de català per a adults a Alenyà, el seu poble d’adopció. Paral·lelament es dedica a la creació literària, sobretot a la narrativa.

En català :
Jocs de vida i de mort, novel·la, Premi Biblioteca catalana 1981, ILMF Produccions, Sant Esteve 1985.
La cova encantada, relat, Premi Ícar, Nit de Sant Jordi 1990, Òmnium Cultural, ILMF Sant Esteve 1990.
L’ombra del llac, novel·la, Premi Fiter i Rossell 1990, Govern d’Andorra, Andorra la Vella 1992.
Vendaval sobre el mas Negre, novel·la, ILMF, Sant Esteve, 1999.
La croada dels llops, novel·la, Trabucaire Perpinyà 2002.

En francès :
L’ombre du lac, traducció al francès per l’autor, Editions Cap Béar, Perpinyà 2005.

Bilingüe :
Pau Berga, Presentació i antologia, Col·lecció Clàssics rossellonesos, Les Publications de l’Olivier, Perpinyà 2005.

COL·LABORACIONS :
A l’Almanac Català del Rosselló, GREC, de 1999 a 2006.
Amb Pere Verdaguer i Andreu Vinas a Col·lecció Clàssics rossellonesos, Les Publications de l’Olivier.

L’acció se situa a Pesillà de la Ribera, després de la segona guerra mundial. El protagonista d’aquest drama rural apareix com un personatge marginal, diferent dels altres. S’enfronta a una societat tancada que rebutja tot allò que la molesta. Víctima d’una expropriació de les seves terres, el pagès es revolta contra unes institucions despietades, contra un mecanisme que ho aixafa tot. Una decepció sentimental agreuja la situació. Li falla l’única persona que podia salvar un individu a la deriva. La desesperació el porta a solucions extremes i, al final, a un atzucac. Novel·la de sang i fetge amb sentiments exacerbats.

“El personatge principal de l’Ombra del llac és la ciutat de Thonon, més precisament el port de Rives, els seus pescadors i el tenebrós castell de Montjoux les muralles del qual es submergeixen dins de les aigües llangoroses del llac Léman.
D’altres llocs s’animen durant l’acció, la part alta de la ciutat, Ripaille, Coudrée... Inquietant i misteriós, aquest castell lacustre de Montjoux, al llarg de l’evocació novel·lesca ! Uns secrets feixucs el ronden al llarg dels segles. La narració se situa aquí en un triple fons. A la superfície el Thonon d’avui, lloc de vacances per a dos estudiants de Barcelona, un d’aquesta ciutat i un català. Un manuscrit descobert a la biblioteca del castell compon la part essencial del relat, amb com a teló de fons Thonon en 1742-1743, sota l’ocupació espanyola. Evoca també la generació anterior, la fraternitat d’armes del vell castlà de Montjoux amb el pare de l’autor del manuscrit, dos nobles que varen lluitar junts contra els castellans durant la guerra de Successió d’Espanya
( 1701-1714 ) fins a la supressió de les institucions catalanes.
L’Ombra del llac no aclapara el lector amb una erudició històrica. Vicenç Pérez és un novel·lista, ens condueix cap a les relacions complexes que s’estableixen entre els seus personatges. Entre ells, el principal és l’autor del manuscrit de 1743, Guillem de Riudebens. Descobreix l’estranya família del comte de Lonnaz, castlà de Montjoux : la comtessa Anne Hélène, una apassionada infeliç, la filla muda Alix, el fill Gaëtan, sense oblidar els criats i el capellà. Però també, al marge de la família del comte, el pescador Michel Dubouloz, el rival François de Montferrat, els conjurats savoians que resisteixen a l’ocupant, el comandant de la guarnició espanyola...

A través d’una intriga que té el lector en suspens fins al final, hom percep la sensibilitat de Vicenç Pérez, alhora meravellat i incòmode en aquest univers savoià que descobreix. El paisatge canviant del Léman, magníficament descrit, la cruesa del clima
( pluja desesperant, neu, boira, núvols, calors aclaparadores, tempestes, brisca que es fica als ossos... ) desorienten l’ardent català mentre aprèn a desxifrar les mentalitats complexes dels taciturns habitants del Chablais.
L’Ombra del llac és una obra singular que sabrà captivar molts lectors a Savoia.”

( Le Savoisien. N° 8. Octubre 2005. Pàgina 4. Extractes. Traduït del francès ).

“Aquestes festes de Nadal l’amic Vicenç Pérez ens ha donat com a regal una bonica novel·la : “Vendaval sobre el Mas Negre”.....una novel·la de dues-centes cinquanta pàgines l’acció de la qual se situa a la plana rossellonesa, on a més de la tramuntana bufa un vendaval de passions terribles, que s’empleten sobre les feines del camp i de la vinya.
El pobre Gabriel aconsegueix de casar-se amb la Mimí, la dona que estima, però més li hagués valgut de no fer-ho ! Sort que hi ha la dolça Angelina. La novel·la és plena de personatges que tenen un relleu extraordinari. La llengua de l’obra sap combinar una perfecta correcció amb un accent ben rossellonès en els diàlegs. I l’Andrea Tourres Amouroux hi ha fet unes il·lustracions a tot color magnífiques.”

( Pere Verdaguer, L’Indépendant, desembre 1999. ).

Per aquestes festes de Sant Jordi, El Trabucaire publicarà, entre d’altres coses, una nova novel·la de Vicenç Pérez i Verdiell que duu el títol “La croada dels llops”. Serà la quarta obra de l’autor.......
Escriu molt bé, amb una llengua rica i correctíssima però sense evitar, quan cal, els rossellonismes que situen els personatges.
La seva “Croada dels llops” passa a l’edat mitjana i conta de fet la croada contra els albigesos que va tenir lloc a les portes del Rosselló al segle XIII. Sabem que aquella guerra fa donar un cop fatal a les relacions occitanocatalanes, fins aleshores més que fraternals, i va defraudar la possibilitat històrica de crear un reialme a cavall dels Pirineus.
La novel·la ens conta la història d’una infidelitat i d’una traïció i l’esforç de reconquesta d’un castell ocupat per l’enemic. A vegades ens fa pensar en l’Orestiada d’Esquil i a d’altres en Hamlet de Shakespeare perquè els homes ( i les dones ) per més que siguin un producte de llur temps conserven malgrat tot un fons comú a través dels segles. En aquest cas, la novel·la de Vicenç, basada en una rica documentació històrica, retroba la saborosa llengua medieval, i ens ofereix una barreja de personatges entre els quals no falta la truculència.”

( Pere Verdaguer, L’Indépendant, 21 abril 2002. Extracte ).