noteu |
 |
el temps als Països Catalans
 |
|
Joan-Lluís
Lluís |
Va néixer a Perpinyà el 1963, diplomat
en història de l'art a la Universitat de Momtpeller, és
també periodista. Ha estat responsable de la secció
cultura del setmanari el "Punt Catalunya Nord". Autor
de diverses novel.les, la seva primera "Els ulls de sorra"
(1993) va ser rebuda amb gran elogis...
Escriu cançons pels Blues de Picolat...
Ha fet part del col.lectiu Emili Xatard
Joan-Lluís Lluís a Viquipèdia |
Els ulls de Sorra
Un vell sergent àrab, supervivent de la guerra d'Algèria,
explica a un jove periodista els patiments d'ell i del seu grup
a mans d'un tinent francès que els féu presoners.
Ara, l'extinent es presenta a les eleccions de batlle de la seva
ciutat. I el periodista sap que té una bomba a les mans.
Però li caldrà vigilar molt que no li esclati. Una
obra viva, madura, d'un realisme brutal doblat d'una rara tendresa...
Edicions de la Magrana octubre de 1993 |
|
Vagons robats
L'Antoni Bellefargues, un jove ferroviari, n'ha fet una de molt
grossa. I ja pot ploure que, a casa, no el veuran més.
Agafa el primer tren que troba i ja no en sortirà. De fet,
hi viu. Afana alguna cartera o alguna maleta, bvusca feina, torna
als vagons i, entre tot això, escriu cartes a una amiga
feta al tren, a la qual conta tota la veritat. Unes cartes que
no sap si ningú llegirà...
Edicions de la Magrana febrer del 1996 |
|
Cirera
"El meu sexe és com una cova on vénen a morir
les bestioles d'aquests senyors ... Com en un cementiri d'elefants,
els sexes mascles arriben i hi entren, esbufegant, a vegades ja
quasi sense forces. Moren i ja està, tinc al meu damunt,
o al meu darrere, o a sota meu, un altre homenot també
prop de la mort, esgotat, encara que no ho sembli. El meu sexe
és un cementiri d'ereccions.” Així comença
el diari molt informal d'una noia de la qual no sabrem el nom.
Un diari que ens conta la vida sexual de la narradora, una vida
fantasiosa i alegre, limitada només pels escrúpols
nascuts del seu amor per l'Oskar, un suís alemany una mica
tímid. Amb imaginaci6, tendresa i una sinceritat que no
sap amagar algunes ganes d'enganyar, Cirera ens descobreix les
cares múltiples i barroques d'una sexualitat assumida com
una gran festa, a l'extrem oposat de la morbositat i del vici
Edicions de la Magrana gener 1997 |
|
El crim de l'escriptor cansat
Pierre Alexandri és un novel.lista que
va de caiguda . Fa anys que burxa els racons provant de trobar
un bon argument que torni a posar el seu nom al capdavant de l'actualitat
literària. Fa anys que està tip de la seva dona,
la Madeleine. Enmig del destret, dos personatges provoquen un
tomb a la seva vida. Adrien Farines, el protagonista de la seva
obra, i l'inspecxtor Ximenès, un policia aficionat a la
literatura. La trama, les trames, s'emboliquen...
Edicions de la Magrana maig del 2002 |
|
Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos
Només aIgú com Joan-Lluís
Lluís, nascut a França i de nacionalitat francesa,
però reclamant-se d'una altra cultura, podia mostrar-se
tan despietat amb l'autoproclamat «païs dels drets
humans». Ho diu l'autor d'entrada, aquest llibre és
un pamflet. Un pamflet que no deixa gairebé res indemne
del que França ha inventat per fer creure que és
el millor païs del mon. Perquè ha viscut immergit
dins aquestes mentides, l'autor sap explicar-les d'una en una,
amb sornegueria però també amb desesperança.
Manipulació de la historia, rentats de cervell, matances
i colonitzacions, política totalitària de destrucció
lingüística, aquest llibre és un catàleg
esfereïdor que no deixa gaire lloc as dubtes: França
és un engany.
Conversa amb el meu gos sobre França i
e1s francesos té una forma didàctica, però,
corn ho mostra el títol. el seu to marca algunes distàncies
amb d'altres obres similars: Joan-Lluís Lluís no
ha trobat ningú més per confiar-se que el seu gos,
un bastard tafaner que li sap portar la contrària. L'autor
el sabrà convèncer? Llegiu aquest llibre i ho sabreu.
Però atenció: és probable que mai més
no pugueu passar la frontera del nord sense un petit calfred.
Un calfred de disgust.
Edicions La Magrana setembre del 2002 |
|
El dia de l'ós
Una tarda, Bernadette rep en el seu pis de Barcelona
un fax que l'avisa del suïcidi de la seva mare, allà
al seu poble natal, Prats de Molló. Hi ha de tornar perquè
el cos de la seva mare serà jutjat i condemnat. I és
que el Prats de Molló on torna Bernadette no és
només la capital de l'Alt Vallespir, famosa per les seves
muralles i les seves festes, sinó també un poble
dominat per la por i l'obediència a l'exèrcit francès,
el mateix exèrcit que va apoderar-se del poble al segle
XVII... La població de Prats de Molló, des del comandament
de la guarnició fins al pobre però titànic
pare de Bernadette, veu de mal ull aquest retorn, vuit anys després
que l'hagin obligat a exiliar-se per haver comès un acte
d'immoralitat. No els agrada perquè pocs dies abans ha
tingut lloc un altre retorn, el d'un ós del Pirineu, desprès
de segles d'absència, i una llegenda diu que quan torni
un ós, tot el poble serà trasbalsat...
El dia de l'ós és una novel.la en què el
temps sembla haver estat torçat de tal manera que la gent
d'avui visqui gairebé com la gent de fa tres segles, sota
els mateixos perills, reals o imaginaris. Uns perills omnipresents,
que fan d'un poble sencer el cau de moltes covardies.
Edicions La Magrana octubre del 2004 |
|
Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans
Que inclou estats independents, comarques,
ciutats, pobles i llogarets, illes, valls i muntanyes, castells,
monestirs i altres indrets remarcables
Tots ells descrits per Joan-Lluís Lluís
De la A d'Acrollam a la Z de Zona Extralimitada,
aquest diccionari proposa incursions del tot inèdites
en una geografia que ens és alhora propera i desconeguda.
Són els Països Catalans reconstruits en 627 articles
que descruien cada un algun lloc imaginari de la literatura,
des d'un poblet somort a un estat potent, des d'una illa misteriosa
a una muntanya inaccessible...
Joan-Lluís Lluís proposa aquí
una veritable suma geogràfica i literària a partir
d'obres d'uns tres-cents vuitanta escriptors d'expressió
catalana, però també francesa, espanyola, anglesa
i alemanya. No hi manquen la localització com més
precisa millor de cada indret ni les seves característiques
humanes, naturals i culturals o la seva història local.
Ni tan sols hi manquen, quan s'escau, els museus més
notables o els hotels i els albergs on el viatger pot allotjar-se...
Es tracta, en definitiva, de la construcció d'una geografia
catalana virtual, sovint contradictòria, a vegades metafòrica,
fantasiosa o realista, utòpica o quotidiana, derisòria
o punyent. En una obra barroca i sorprenent, única en
la nostra literatura, Joan-Lluís Lluís ret un
doble homenatge: a la imaginació i als Països Catalans.
|
|
|