De l'octubre del 1906
al març del 1912, Pere Burlaner va publicar al diari La
Montagne unes chroniquettes. L'any 1909 se'n va aplegar unes trenta
al llibre Trenta sis noves de la Roca del Duc. D'ençà
de llavors no s'havia editat res més. La posteritat ha
resultat molt més amable amb Un Tal (Albert Saisset), tornat
a reeditar l'any passat, que amb Pere Burlaner, que tot just ara
surt de les enfosques on s'haurà quedat de fa més
0 menys un segle. Les causes en son diverses: el fet, que s'hagi
desconegut la identitat veritable del qui s'amaga rera el pseudònim
de Pere Burlaner. Si la present edició ... n'avança
una de bastant versemblant: Paul Paris. El fet, també,
que no hagi publicat cap altre escrit, cos a que l'ha proscrit
de les histories de la literatura nord-catalana.
El fet principalment -el lector ho comprovarà per ell
mateix- que el seu estil és d'un periodista i no pas d'un
escriptor, i que les temàtiques (la sàtira religiosa,
en primer lloc; la vida pagesa ... ) que l'inspiren l'han marginat
i -finalment- després el trencament de la Primera Guerra
Mundial l'han fet oblidar del tot.
Tanmateix, Pere Burlaner representa un vessant rural de la literatura
popular nord-catalana, el vessant urbà essent il·lustrat
per la figura gairebé totèmica d'Un TaI, i això
pocs anys abans del nostre autor que, probablement, el va conèixer...
Pròleg a càrrec d'en Jaume Queralt
|
|