Nascut el 1950 a Pontellà, va ser sens dubte amb Joan Pau Giné, un dels cantants emblemàtics de la Nova cançó a Catalunya Nord, aquest moviment peculiar català dels anys 70, però es va dedicar a defensar l'especificitat de Catalunya Nord (molts concerts per les escoles catalanes...)

Compositor i músic autodidacte, és vinyater d'ofici, com el seu pare, tanmateix, una fervor creativa l'empeny d'ençà de sempre. Com ho diu "per jo cantar, escriure els meus textos és vital, és així que me realitzi. El que cerqui abans de tot és l'emoció".

Dotat d'un talent innegable, Pere Figueres va realitzar forces obres originals de les quals va escriure la lletra i la música. També va adaptar en cançó poemes amb una cura i un respecte per als sentiments i les idees dels autors, aquesta pràctica exigeix una feina acurada.

Remarcarem alguns dels més il.lustres autors catalans com Jordi Pere Cerdà, Joan Amade i Josep Sebastià Pons. Aquests autors són cabdals per la història literària i poètica del segle XX a Catalunya Nord.

A l'encop artesà i artista, artesà per la seva destresa en el camp vocal, musical i poètic, una veu amb timbre greu i dominat, un ofici musical nascut d'una llarga pràctica d'un instrument amb totes les potencialitats harmòniques: la guitarra. Artista en l'habilitat del llenguatge que li permet de percebre el millor en la paraula dels altres i a produir textos d'una bella amplitud.

A més l'home posseix una fe que no minva en l'ésser humà i la natura. Si sap cantar la tendresa o l'amor amb l'emoció que el caracteritza, també sap exaltar aquest poble català "fet de llosa dura" i li retre memòria i esperança.

Personatge de delit i de passió, Pere Figueres aporta tant de força en les seves enrabiades com en les seves crides o en el seus riures. Els seus mots no tenen la pal.lidesa esllanguida del diccionari; pesen de tot el gruix dels actes i dels objectes que fan el païsatge a l'entorn de les nostres vides quotidianes. L'arbre, l'aigua, la pedra, la llum o la terra són l'àncora al moviment de poesia.