Jordi Barre (cantant) 
Odissud 91

ODYSSUD 91

Enregistrament en públic, per l'estudi POLYGONE, de la segona part de l'espectacle AMB LA FORÇA DE L'AMOR, realitzat el 6 de Febrer 1991 a Odyssud (Tolosa Blanyac) al moment d'una actuació excepcional gravada per FR 3.

Orquestracions: Jordi BARRE.
Enginyer de so i de mescla: Jacques HERMET.

Assistents Tècnics: Joël THEUX Guy LEFEBVRE David TARABBIA.

Foto de la coberta: Jean-Michel MART.

Producció: CANTEM.

CREC

Crec a la llum del dia
A l'amor de ma mare
A la cançó del rabadà sus del serrat
A l'humil pa de segle a n'el pobre teulat
Al clavell de pastor i les fonts d'aigua clara
Crec a la mar blava
A l'infinit del cel
A l'estiu ple de sol, de perfums i de força
Al castanyer que pensa i viu sota l'escorça
A l'abella que sap el secret de la mel
Crec a l'estel, a la maduixa bosquetana
Al plany enyoradís de l'innocent tudó
A les Alberes, a ta glòria, Canigó
Crec a la bellesa de la terra catalana
Lletra: Joan Amade
música: Jordi Barre.

AIXÍ EM PARLA EL VENT

Quan florida de llum es desperta l'aurora;
quan bressola l'estany la tendresa de l'hora
i el temps sembla suspès en l'encís del moment,
al peu de la Corbera escolto parlar el vent.

Ell em diu el passat d'aquestes nostres terres,
el record dels caiguts en despietades guerres,
les veus que es van callar, les torturades carns,
i al fons del Castellet els crits dels meus germans.

Em diu el pas dels anys esborrant sa memòria,
en la fosca i l'oblit enfonsada, la història
sota capes de pols, de silenci, de fang,
mentre sento més fort el batec de ma sang.

Em recorda que avui, en l'alba ensetinada,
s'ha d'aixecar ben alt la nostra portalada,
no pas com un símbol d'isolament altiu,
sinó per afirmar que el nostre poble viu;

Que no vol més menyspreu i que vol més paraula,
disposar del seu sol tot rebutjant la faula,
i cada dematí al fons de l'horitzó
vol. veure resplendir les neus del Canigó!

Tot això diu el vent amb sa veu catalana
que m'estremeix el cor com un cant de sardana;
Llavors, si clavo els ulls al cap del meu camí,
veig una porta clara oberta en l'avenir!
Lletra; Joan Tocabens
música; Jordi Barre.

TORNA A VENIR VICENS

Potser que sí Vicens que tenies raó
Ara farà deu anys de fugir el Rosselló
Tu deies que la terra l'hi arrencava el pa
que una "cinta" que serra treu el gust de cantar.
Torna a venir Vicens, els cirerers t'esperen
Torna a venir Vicens, la garnatxa ho vol
Volies, per la Flora, una vida de llum
Com se la veia escrita en un somni de fum
Volies, tu per ella, construir un Paradís
I a sa boca vermella, veure florir el somrís.
torna a venir Vicens, la Flora es desespera
torna a venir Vicens, té amor per tu sol.
T'escric amic Vicens, com gairebé germà
Per te dir el turment del país català
D'aquest país que ets fill que vas abandonar
l que ara té perill d'ésser encara demà.
torna a venir Vicens, aquí és ta vida
torna a venir Vicens, és la veu d'un germà
La coma de la Ramada on plegàvem nius
Es "ruta godronada" fins el camp de l'Oliu
El serrat del Guillot, on caçàvem "mures"
El cortal del Menut, embalsamat d'espic
El Pla dels Lledoners i ses figues madures
Tot ha sigut venut a un estranger ric
Que n'ha fet cases mortes que dormen tocant riu
l que només desperten dos mesos a l'estiu.
torna a venir Vicens, aquí és ta vida
torna a venir Vicens, és la veu d'un germà
torna a venir Vicens, aquí és ta vida
torna a venir Vicens, és la veu d'un germà
torna torna a venir
Aquí és ta vida
torna, torna a venir
El país cantarà
Lletra: Joan Cayrol
música; Jordi Barre.

POTSER DEMÀ

Potser demà, el cor lleuger
Podré cantar. Potser demà
Alliberat d'aquesta angúnia
Que em nua el coll i gairebé
Me fa plorar
Potser demà, morta la por
De fer patir l'ànima blava
D'una cançó
Potser demà, un sang més fort
Escamparà un raig de sol
Sobre ma veu,
Potser demà m'atreviré
l cantaré un clam d'amor
Que escoltareu
Alliberat d'aquesta angúnia
Que em nua el coll i gairebé
Me fa plorar
Iré a collir per tu
Les flors de l'infinit
l faré resplendir
Damunt d'un núvol d'or
Les perles de la nit
A l'entom del teu cor
Fa riure que tan gran
dels teus ulls tingui por
fa riure aquest infant
que viu d'una il·lusió
quan sóc al teu davant
el cor hem diu que no
i els somnis es desfan
igual que una cançó
si sóc sempre aquest noiet
que no vol aprendre a viure
si no em curo d'aquest fred
sempre, sempre faré riure
fa riure que a la nit
quan el teu cor no em sent
tot lo que no t'he dit
t'ho digui en un moment
Fa riure que a la nit
quan el teu cor no em sent
tot lo que no t'he dit
t'ho digui en un moment;
fa riure que adormit
t'agafi de la mà
hi et perdi tot seguit
només en fer-se clar
(Anònim català)

PREGÀRIA PER UN CANT ESPIRITUAL

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
Amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre
Que més ens podeu dar en una altra vida?
Per'xò estic tan gelós dels ulls, i del rostre,
l el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor,
Que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me'l fareu veure
Aquest cel blau damunt de tes muntanyes ?
l el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
l no voldré més cel que aquest cel blau
Aquell que a cap moment li digué:
"Atura't" Sinó al mateix que li dugué la mort

Jo no l'entenc, Senyor, jo que voldria
Aturar tants moments de cada dia
Per fer'ls eterns a dintre del meu cor!..
0 és que aquest "fer etern" és ja la mort?
Mes llavors, la vida què seria?
Fora l'ombra, només del temps que passa.
La il.lusió del lluny de l'aprop,
l el compte de to molt, i el poc, i el massa,
Enganyador, perquè ja tot és tot ?

Tant se val? Aquest món, sia com sia
Tan divers, tan extens, tan temporal;
Aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria;
Es ma pàtria, Senyor, i no podria
Ésser també una pàtria celestial ?

Home sóc i és humana ma mesura
Per tot quant puga creure i esperar?
Si ma fe i ma esperança aquí s'atura
Me'n fareu una culpa més. enllà ?

Més enllà veig el cel i les estrelles,
l encara allí voldria ésser-hi hom;
Si heu fet mos ulls i mos sentits per elles.
Per què aclucar'ls cercant un altre "Com"?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor: pro on sou qui ho sap?
Tot lo que veig vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí...

l quan vingui aquella hora de temença
En què s'acluquin aquests ulls humans,
Obriu-me'n. Senyor, uns altres de més grans
Per contemplar la vostra faç immensa
Sia'm la mort una major naixença!
Lletra: "Cant Espiritual" Joan Maragall
Música: Jordi Barre.

TANT COM ME QUEDARÀ

M'és igual si ja mil poetes
M'és igual si ja mil pintors
Han contat tes amoretes
Han glorificat tos colors
Amorosos de Cotlliure Embadalits del Canigó
Alabant el plaer de viure
Sota el cel blau del Rosselló

Banyant l'ufanosa Albera
Dins l'ona calma d'Argelers
I fent ser l'aspra Corbera
Guardiana del Barcarès

M'és igual si ja mil teles
S'han emprat del Castellet
I si les teves "esteles"
Ja han ballat dins d'un sonet
Si mil cops la tramuntana
Ha fet sarau tota una nit
Si s'ha pintat la sardana
Com un ball d'amor infinit

M'és igual si la Ginesta
Ja ha llorejat mil cançons
Si els esclats de nostra festa
Il.luminen els horitzons.
Si se sap que la bandera
Que jo tinc arrelada al cor
Sola, última i primera
Va ser feta de sang i or.
Tant com me quedarà
Un alè de vida
Tant com me quedarà
Una gota de sang.

Jo te cantaré
Dolça terra ferida
Jo te cantaré
Malaguanyat país meu
Tant com me quedarà
Un fileret de veu.
Lletra: Joan Cayrol
música: Jordi Barre.

SALUT A LA PÀTRIA

Bon dia pel tany que es desperta
L'alzina sabuda només que de Déu
Que ja guarda la seva llavor de perills
Salut
Bon dia a la pàtria tan feble i dolguda
Salut a la pàtria que encara no és nascuda
Com l'hem somniada els seus fills.

Qui ha vist com avui dansar la tempesta,
I aquests diamants en flors tremolosos d'esglai
I aquesta claror com una desfeta ginesta
Que alegra i endola espaï

SI UN DIA SÓC TERRA

Si un dia sóc terra Si un dia soc pals
Que sigui d'aquesta que han trepitjat molts
D'aquesta de l'aire Que passa pels pins
1 fa aquesta flaire Que avui porto dins

Si un dia soc terra
Que sigui en secret
D'aquesta que els segles
Han fet i desfet
D'aquesta que és nostra
Amb pluges i amb fang
Amb sol que fa crostes
I amb plor que fa sang
Que ningú mai m'endevini;
Que només un gra de blat
Creixi fort i s'il.lumini
Del no res que hauré donat
Si un dia sóc terra
Si un dia sóc país
Que sigui d'aquesta
Que han trepitjat molts
D'aquesta que encara
Puc prendre i besar
Si un dia m'empara
Més meva serà
lletra: Lluís Andreu
música: Jordi Barre.

CUlXÀ ES DESPERTA

Companys del secular campanar
Els polls gràcils acoten el cap
Sota la carícia del vent
I s'atura el curs del temps
Embolcallats amb el silenci
Dins l'ombra del vell monestir
Volem creure a l'eternitat
De l'instant que s'ha acabat

Tornada :
Un raig de sol
Entre el fullam
Ocells .que canten
I Cuixà es desperta
Un raig de sol
Entre el fullam
Un amor acaba de néixer.

El dolç xiu-xiu de l'aigua clara
Cantant la pau i l'alegria,
Els seus secrets guarda encara,
Secret d'un temps esvanit.

I la font serena ens regala
Un fresc espill on s'emmiralla
El teu visatge a prop del meu
Al moment trist de l'adéu.

Com l'onada deixant l'escuma,
Passatgera sobre la sorra
Com desapareix la broma
Quan és fa més fort el sol
Ja se'n van les paraules d'amor
I un dia ens arriba l'oblit
Només quedarà un record
per il.luminar la nit.
Lletra: Nicole Chanton
música: Jordi Barre.

UNA REVOLTA DINS EL VENTRE

Una revolta dins el ventre
I mil cançons per te cantar...
Mil anys d'història i una llengua
Sempre nou ets el meu país
Comes i valls, serres i planes,
El pares morts, els fills partits,
I sota blaves tramuntanes
Vinyes perdudes dins l'oblit.


A pertot profit per senyera !
El sou al sud, el sou al nord
I ma llengua com estrangera
Que corre en un mar sense port !
I qui ens governa i qui ens comanda ?
Qui ens construeix el l'endemà
En aquest món de contrabanda
Vergonyós de ser Català
Que no n'hi ha prou amb tantes guerres?
Amb tantes mans brutes de sang?
Amb tantes oprimides terres?
Amb les drogues i amb el fang!
Però avui ja puja la contesta,
Mentre s'aixequen altres veus,
I en el caliu de la protesta
Reneix la flama dels hereus.
Car tot refloreix i tot grana,
I l'avenir sembla més gran,
Quan una cançó Catalana
torna a la boca d'un infant!
Lletra: Jordi Barre i J. Tocabens
música: Jordi Barre.

AMB LA FORÇA DE L'AMOR

Vull esborrar les fronteres
Que defenen el tresor
D'unes noves primaveres,
Amb la força de l'amor!

Vull regar la nostra terra
Amb les cançons del meu cor,
Perquè caiguin les barreres,
Perquè s'enfugi el rancor,
Amb la força de l'amor!

I tu el company que has partit,
Tu l'amiga que te'n vas,
Ho sentiràs com un crit
Que deturarà el teu pas,
I segur que tornaràs!

I tu el germà que reposes,
I tu el pare que has marxat,
En el teu cel ple de roses,
En la teva eternitat,
Sóc segur que em sentiràs!

Per nostra parla estimada
Vull composar uns cants de llum,
Que pugin per la brancada,
Que s'aixequin com un fum
Tot dret fins a l'estelada;

I per tots nostres infants
vull escriure un món millor
Sense guerra sense fam,
Sense injustícia ni por,
Entre l'ocell i la flor.

Amb la força de l'amor
Només l'amor vull donar
Que em fa viure i respirar
I fa bategar el meu cor,
Amb el to de la tendresa,
Amb el sol de la bellesa,
Amb el do de la puresa,
Amb la força de l'amor!
Lletra: Joan Tocabens
música: Jordi Barre.

:
La Federació| què fem? | Entitats | Músics | Escriptors | Ensenyament | Agenda | Enllaços | Contacta'ns |