Jordi Barre (cantant) 
Angelets de la Terra

Angelets de la Terra va ser el fruit de l'encontre entre tres creadors : el cantant Jordi Barre, l'escriptor Joan Tocabens i el director de teatre Joan Pere Lacombe-Massot.
L'estrena es va fer a Prats de Molló, en el lloc mateix on es concretitzà la revolta, i pàtria de Josep de la Trinxeria cap de la insurrecció, amb un èxit extraordinari que no es va desmentir en les vàries representacions que tingueren lloc a Tuïr on la cadena de televisió FR3 realitzà un vídeo, Vilafranca del Conflent, Cotlliure, Perpinyà, Olot i Argelers. Ans al Contrari ! Mentre els Angelets davallaven com una onada vers la plana, el nombre d'espectadors augmentava sens parar fins a l'apoteosi en un Palau dels Reis de Mallorca ple com un ou, el 24 d'Agost de 1989. Després vingueren encara la cubada, la casseta de les cançons, ei llibre i el vídeo...
Només faltava el CD que teniu entre mans amb la seva gran qualitat d'interpretació i d'escolta, perquè s'hagin retut als Angelets de la Terra tots els honors que es mereixen.

La Revolta dels Angelets

Després del Tractat del Pirineu (1659),
Lluís XIV vol imposar als catalans del Nord institucions i organismes francesos, i restablir la gabella abolida per les Corts Catalanes en 1283. Colpits de front per aquest impost, els habitants del Vallespir es revolten. És la famosa Guerra de la Sal, que comença o Sant Llorenç de Cerdans en 1663 i es propaga sota el comandament de Josep de la Trinxeria, fill de Prats de Molló. Una repressió terrible, a càrrec de Francesc de Sagarra, un català renegat, serà ineficaç. Els Angelets de la Terra, guerrillers catalans s'imposaran en varis combats durant set anys.
Caldrà esperar que la revolta guanyi el Conflent i el perill d'una insurrecció general de les terres recentment annexades, perquè els francesos llancin unte expedició amb milers d'homes, per acabar-ne amb els Angelets. Aquests seran vençuts definitivament el cinc de Maig de 1670 en la batalla del Coll de la Regina.

Vallespir

Del Costabona altiu fins al peu de l'Albera
La serp verda del Tec llisca entre l'escumera,
I per l'estreta vall l'oreig com un sospir
Entre l'arbreda murmureja: Vallespir!

Les fredors de l'hivern s'hi fan un llit de bromes,
Els vents nats dels cimals enferrissen les comes,
Però quan la mà del sol amanyaga el serrat
Fa renéixer i brollar com una onada el blat.

Uns homes han nascut com s'aixeca la pedra ;
Tenen fosca la pell i l'ànima guerrera;
Són gent de mas, pastors, teixidors, traginers,
amants d'aquesta terra i catalans sencers.

Uns homes han nascut de treball i endurança
Arrelats al seu sol per segles d'esperança,
V olen viure i estimar en un destí honrat
I saben més que tots que vol dir llibertat.

De les neus dels cimals a la mar de la plana
en la calma somriu la terra catalana,
i les fonts, i els rius, i l'aura del matí
per l'aire transparent canten el Vallespir.

La gabella

Fa molts segles ens deslliurà
el rei Jaume d'impost de sal,
i ara ens volen obligar
a pagar-lo o acabar mal !

Refrany:
Volen imposar la gabella
per tosquirar-nos com l'ovella,
robar els quatre sous que tenim
i que anem a sopar a can Prim!

Lluís catorze mana i crida,
això que ens havia promès
de respectar la llei antiga,
però ja veieu, no n'ha fet res !

Si no volem plegar l'esquena
diu que cauran bombes a raig,
i a nostres portes el rei mena
tot un escamot de gavatxos !


Com contestar, gent de la terra?
Abandonar sense dir piu
quan el traïdor ens porta guerra
amenaçant tot el que viu !

No tenim el costum de viure esclaus
de qualsevol poder !
Ell pot sempre ordenar i escriure,
ja sabem el que hem de fer!

Traginer

Sóc traginer de lluna blanca,
vaig pels camins blaus de la nit
quan l'oreig canta a cada branca
i el celés calor d'infinit.

No em priven guardes ni fronteres,
ni tots els perills ni la por,
ni amenaces estrangeres
d'anar a Beget o Molló.

Allí carrego la sal pura
com sempre els avis ho van fer
per al bestiar de pastura
i per la carn del meu saler.

Mes mules corren la muntanya
amb pas segur i cor ardent,
no saben de França o d'Espanya,
com jo son més lliures que el vent.

I que no em destorbin el pas
els gabellots o els gendarmes!
que la sang no m'atura pas
i que també faig servir armes!

La revolta

Com una negra nuvolada
d'urpa cruel,els gabellots
vénen encara una vegada
a robar el pa entre els sanglots.

I fa dos anys que el poble plora,
plora unes llàgrimes de fel
quan nua sa pobresa implora
contra els impostos i el recel.

L'aire és geliu, la terra grana,
campanes toquen sometent,
el cel és roig de tramuntana
mal presagi per mala gent.

Mal presagi per gent innoble
causa de misèria i turments,
a penes entrada en el poble
ja l'escometen cent valents.

A Sant Llorenç brolla la sang
de la revolta i de l'esper,
amb la boca plena de fang
els Judes jauen pel carrer!

Sagarra

Condícia i crueltat
les portes a la cara !
Has ferit i robat
però en demanes encara ;
vailet del rei de França
t'has venut els germans,
has fet sang d'esperança
i et raja per les mans !

Com el corb repel.lent
que al cap del vol agarra
una presa innocent
ets maleït Sagarra !
Com el diable candent
que domina la nit
per tota nostra gent
Sagarra ets maleït!

Els segles guardaran
ta terrible memòria,
els teus danys deixaran
una taca en la història !
Has devastat el sòl
com el pitjor hivern,
però pel nostre consol
cremaràs a l'infern !
Trinxeria

Trinxeria, Trinxeria,
corre camins, obre la via
vers un nou sol un altre port,
et seguirem fins a la mort !

Han entrat pels carrers quan sols desperta el gall
amb ses notes d'aram els masos de la vall,
quan somiós de nit encar ronseja el dia
i s'han precipitat a can La Trinxeria.

Han envaït la casa i maltractat la gent;
rebuscaven la sal com si fos viu argent,
escorcollen arreu, a pertot posen mans,
i al fons d'un cofre vell n'han trobat quatre grans.

"Aquí tenim la prova i sereu condemnat !"
Trinxeria se'ls mira amb un esguard glaçat:
"Si em castigueu per xò serà gran injustícia,
sols testimoniarà de la vostra malícia !"

"Doncs tindreu de pagar o sereu presoner !"
Trinxeria d'un bot escapa pel carrer
"Jo no pagaré mai, i ja que voleu guerra
s'aixecaran amb mi tots els fills de la Terra !"

Ha corregut pels camps, volat de poble a mas,
i el punyat de valents que seguia el seu pas
com un riu a tardor no ha cessat de créixer.
Bona vila de Prats un fill et ve de néixer!

Angelet

Amb bels d'ovella dins la cleda
la tarda mor en l'aire fred;
remor de fulles per l'arbreda :
neix de la selva l'Angelet.

Ningú no sap ni on camina
ni on s'adorm quan ve la nit,
és com l'estel en la boirina,
ara present, ara esvanit.

És com el vent nat de la serra
que davalla els monts bruscament ;
ningú no sap on mourà guerra
ni on creixerà sa sement.

Guarda en el cor totes les penes
dels que ha tingut d'abandonar :
pares i fills entre cadenes,
i les mares sols per plorar.

En cent combats juga sa vida
per forjar un altre esdevenir ;
vencedor o vençut no oblida q
que vol fer lliure el Vallespir.

És Angelet de Trinxeria,
porta vigatana i fusill,
i en la claror malva del dia
els seus ulls brillen com l'espill.

Rodolés

Hem vençut l'opressor, recomença la vida!
Primer matí de pau, el Rossinyol ens crida,
el cel sembla més blau, l'horitzó més obert,
i ja sem descuidat tot el temps que hem sofert.

Al fons del Rodolès ha caigut l'enemic,
ni les pentes ni els troncs no li feien abric,
i l'eco dels seus crits de la vall presoner
rebotrà cent anys de freixe a castanyer !

Sagarrà s'ha tancat dins Arles amb sa gent,
n'ha perdut son orgull entre ràbia i turment,
fins que veient-se pres, sense més solucions,
ha tingut d'acceptar les nostres condicions.
Hem vençut l'opressor, recomença la vida...

Desengany

Conflent de blancs vergers, Conflent de bona estada,
els feus fills han seguit per fi nostra petjada,
i ara tem el francès de veure que aquest foc
es propagui veloç de Mir a Madeloc.

Jo tornen els soldats, ja torna la gabella,
el camí de la sal es fa camí d'estrella ;
traginer, bon amic, deixa la mula al camp,
empunya el teu fusill i vine pel boscam.

A les armes germans, ens ocupen la plaça!
Altra vegada el rei vol domar nostra raça !
El pretext és tan bo que pensa juntament
posar-nos a genolls i acabar amb el Conflent.

Mes deu anys de combats han forjat nova tropa ;
baixarem dels serrats cap el cavall galopa,
escurarem el sol d'aquí fins a Ceret
i de soldats del rei no en deixarem cap dret !

El coll de la Regina

Al coll de la Regina baixa una pluja d'or;
el sol per la boirina ara viu, ara mor,
i l'ocell que celebra una alba resplendent
amb les ales esteses espera un buf de vent.

Però més avall l'angoixa, la fosca i la gelor ;
la gent de Prats miro les crestes amb temor,
una vegada més toquen el sometent
que clava l'ai al cor i desvetlla el turment.

Una vegada més la campana diu : Guerra !
Refeu els batallons Angelets de la Terra!
Trinxeria us demana, amb ell heu de marxar
a defensar l'alt pas per entre el penyalar.

Al Coll de la Regina pugen els catalans,
son qualque centenars les armes a les mans,
el francès ve a mils amb mules i canons
disposat a desfer totes llurs il.lusions.

Per un dels nostres mort cauen quatre enemics !
la sang! Roja la sang sembla brollar dels pics!
Tants valents han caigut en l'alba blava i grisa
que un silenci glaçat planeja per la brisa.

Tant valents no veuran més el sol ni la serra,
ni el somrís de l'infant, i en la tropa estrangera
que s'ha obert camí, cada soldat retut
per sa bravesa ret homenatge al vençut.

Tornarem

Tornarem!
Volem que els nostres fills creixin en llibertat,
que les campanes sols toquin felicitat,
que la parla i els costums durin l'eternitat !

Tornarem!
Fins i tot si l'exili és el nostre destí,
si no ha de retrobar la llum el Vallespir,
si és escrit en el temps que sols hem de morir !

Dels caiguts brotaran uns arbres
pel serrat testimonis valents d'aquest nostre combat
i un exemple vivent pels qui no han marxat.

Ni potència brutal, ni turments, ni botxí,
ni enganyoses promeses de pau i el seu verí
no ens faran desviar un pas d'aquest camí !

Tornarem !
Fins i tot si l'exili és el nostre destí,
si no ha de retrobar la llum el Vallespir,
si és escrit en el temps que sols hem de morir.

Tornarem !
Que els anys no compten pas ni compten els perills,
quan la causa és tan justa i clara com l'espill,
i si ja no podem, tornaran nostres ulls !

Orquestracions Pierre TEODORI

ENGINYERS DE SO I DE MESCLA Michel VERGINE

Gravació
1989 Estudi POLYGONE - Tolosa Blanyac (Odyssud), amb la complicitat de Jacques BAILLY

Veus
Daniela i Virginie BARRE. Genova CAMPMAJO . Joan GUIU, Jaumeta i Flor CANDILLE

Dibuix de la coberta Roger ESTEVE

Producció
CANTEM - 66300 Montauriol- Tel. 68 38 84 52

Distribució
REVOLUM - 11, Grand Rue St Nicolas - 31300 Tolosa - Tel. 61 598655

:
La Federació| què fem? | Entitats | Músics | Escriptors | Ensenyament | Agenda | Enllaços | Contacta'ns |