Històric de la Federació
La Federació per a la defensa de
la llengua i la cultura catalanes va néixer a Perpinyà
al desembre de l'any 1980.
Arran de la creació a Montpeller d'un Ofici Regional de la
Cultura a iniciativa del Consell Regional es van anomenar sense cap
concertació amb el moviment associatiu i cultural dos representants
al Consell d'Administració d'aquest Ofici, avui dia desaparegut,
els Srs Roger Raynal, llavors president de la Federació Saradanista
del Rosselló, i Michel Peus, músic i membre del Conservatori
de Perpinyà. Aquest procediment gens democràtic va aixecar
protestacions. Pere Manzanares i Miquel Mayol varen prendre la iniciativa
de convocar les associacions catalanes en una assemblea general al
Palau dels Congressos de Perpinyà. La sala va ser plena de
gom a gom i després d'uns aclariments d'uns i altres es va
decidir crear la Federació.
El primer president va ser en Josep Vidalou del Foment de Ceret. La
mesa i el consell d'administració varen joguar un paper important
en tota mena de campanyes (obtenció del Capes de català
a la universitat de Perpinyà, a favor de l'ensenyament del
català en general, campanyes de peticions, trobades a la inspecció
acadèmica, demandes per més català a la ràdio
i a la televisió).
Es varen organitzar trobades pan-catalanes al Fort de Bellaguarda
al Pertús i uns Estats Generals de la llengua catalana a Sant
Miquel de Cuixà.
La Federació no va deixar mai de mobilitzar-se cada cop que
el català era amenaçat o que calia plantar cara col.lectivament,
és així que ha tingut un paper destacat contra el prefecte
Bonnet amb l'organització d'una gran manifestació a
Perpinyà i també en l'organització dels actes
del 7 de novembre i del Correllengua. S'ha mobilitzat a favor de la
modificació de l'article 2 de la Constitució i contra
l'apel.lació "Septimanie". Ha fet la promoció
de l'ús públic del català (campanya "D'accord
pel català") i mantingut relacions estretes amb les institucions
i grans moviments culturals cívics dels Països Catalans
com europeus (La Federació és membre del Buro europeu
de les llengues de menor difusió - Eblul -).
La Federació dóna suport a la Universitat Catalana d'Estiu
i és membre del seu patronat.
Negant-se a demanar subvencions a les institucions locals, la Federació
vol salvaguardar una independència total de cara als ajuntaments,
al Consell General i al Consell Regional.
Després de Josep Vidalou, varen encapçalar la Federació
com a presidents: Lluis Lliboutry, Miquel Mayol, Narcís
Duran, Joan Peytaví, Alà Baylac, Pere Manzanares i actualment
Joan Jaume Prost.
