Històric de la Federació

La Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes va néixer a Perpinyà al desembre de l'any 1980.
Arran de la creació a Montpeller d'un Ofici Regional de la Cultura a iniciativa del Consell Regional es van anomenar sense cap concertació amb el moviment associatiu i cultural dos representants al Consell d'Administració d'aquest Ofici, avui dia desaparegut, els Srs Roger Raynal, llavors president de la Federació Saradanista del Rosselló, i Michel Peus, músic i membre del Conservatori de Perpinyà. Aquest procediment gens democràtic va aixecar protestacions. Pere Manzanares i Miquel Mayol varen prendre la iniciativa de convocar les associacions catalanes en una assemblea general al Palau dels Congressos de Perpinyà. La sala va ser plena de gom a gom i després d'uns aclariments d'uns i altres es va decidir crear la Federació.
El primer president va ser en Josep Vidalou del Foment de Ceret. La mesa i el consell d'administració varen joguar un paper important en tota mena de campanyes (obtenció del Capes de català a la universitat de Perpinyà, a favor de l'ensenyament del català en general, campanyes de peticions, trobades a la inspecció acadèmica, demandes per més català a la ràdio i a la televisió).
Es varen organitzar trobades pan-catalanes al Fort de Bellaguarda al Pertús i uns Estats Generals de la llengua catalana a Sant Miquel de Cuixà.
La Federació no va deixar mai de mobilitzar-se cada cop que el català era amenaçat o que calia plantar cara col.lectivament, és així que ha tingut un paper destacat contra el prefecte Bonnet amb l'organització d'una gran manifestació a Perpinyà i també en l'organització dels actes del 7 de novembre i del Correllengua. S'ha mobilitzat a favor de la modificació de l'article 2 de la Constitució i contra l'apel.lació "Septimanie". Ha fet la promoció de l'ús públic del català (campanya "D'accord pel català") i mantingut relacions estretes amb les institucions i grans moviments culturals cívics dels Països Catalans com europeus (La Federació és membre del Buro europeu de les llengues de menor difusió - Eblul -).
La Federació dóna suport a la Universitat Catalana d'Estiu i és membre del seu patronat.
Negant-se a demanar subvencions a les institucions locals, la Federació vol salvaguardar una independència total de cara als ajuntaments, al Consell General i al Consell Regional.
Després de Josep Vidalou, varen encapçalar la Federació com a presidents: Lluis Lliboutry, Miquel Mayol, Narcís Duran, Joan Peytaví, Alà Baylac, Pere Manzanares i actualment Joan Jaume Prost.

|
|
|
|
|
|
|
|
|