Aleix Renyé

és periodista i actor. És un autor que es mou amb agilitat entre la poesia, la narració i la columna periodística. Ha publicat a Barcelona, Girona i Perpinyà.

Ha fet part del col.lectiu Emili Xatard

L'enivrement des senteurs, le charme bucolique, l'éventail des couleurs... i altres històries prescindibles

Teniu a les mans un àlbum de fotos. Retrats de Rossellonesos d’avui dia. Destins minúsculs, intimitats qualsevol, covardises amagades o coratges discrets, terrors insospitades o dolenteries sots-jacents, ràbies o abandons, mentides o desfalcaments, cuirasses protectores o derrotes profundes, esperes resignades o bestiesa tossuda.
Individus d’ara i d’aquí, enfrontats al pes de la llur existència, espetegant patètics en els filats de les llurs vides. Retrats com miralls, cruels i tendres a l’encop.
Tot i no confessant-se en els seus llibres, L’Aleix Renyé ensenya entre les seues ratlles la generositat i la subtilitat dels qui, volent canviar el món, tenen la prudència de no mentir-se : una lucidesa amical, que ens és preciosa entre totes. (Gerard Jacquet).

Editorial Trabucaire abril de 2004

Tot allò de viu que mai no ha viscut

És un recull de narracions que impliquen la imaginació del lector, amb històries sense fi. Històries negres, i retrats psicolòlogics en els quals l'autor no amaga haver-hi abocat bona part d'ell mateix. Aleix Renyé no dubta, tampoc, a barrejar en històries delirants personatges tan coneguts com la quasi santa Maria Antigo o el músic P. Comelade.

Editorial Trabucaire novembre de 2001

Xipotades

Aquest és un recull inhabitual, nat de circumstàncies de tot imprevisibles: la conjunció, que no podien intuir els astròlegs més previsors, d'un "Punt Catalunya Nord" i d'un Lleidatà arribat a les àrees septentrionals de la nostra geografia per aquells atzars individuals i col·lectius imbricats no sé com amb la història. Vists de més prop encara, els textos reunits aquí s'insereixen en una etapa efimerissima ja que no arriba a l'any de vida (el 1993), en que el "Punt" (fill petit i excentrat del "Punt diari" de Girona) va sortir bilingüe de cap a peus i va sistematitzar la pàgina anteriorment intermitent de "La vírgula", una saludable distanciació de l'actualitat basada en l'humor. En aquell moment, doncs, el director de la publicació (el director local) va tenir la bona idea de demanar a l'Aleix, un col·laborador del tot escadusser, de prendre en el futur la ploma amb regularitat. "La vírgula", eco burleta del títol de la publicació si hem de puntuar més, implicava en particular una desviació disglossica "bon enfant", potser una mena de revenja en to menor a una problemàtica lingüistica dificil de resoldre....

Pere Verdaguer

llibres de l'Index abril de 1995

Nou codi de la ruta

Conversió dels signes reconvertida en senyal propi, per que vos entrtingueu espiant els senyals tot fent via.

Editorial Trabucaire 1994

Quotidianitats

Flashos de poesia instantània, tal com raja. Pel broc gros o amb finesa, sense escrúpols d'estil ni coherència. Reflex de contradiccions que s'allargassen pel quadrà de l'esrti horari. Un dia de cada dia. Quotidianitat.

edició limitada amb 4 dibuixos de Roger Cosme Esteve

Editorial Trabucaire 1992

|
|
|
|
|
|
|
|
|