Joan-Lluís Lluís

Va néixer a Perpinyà el 1963, diplomat en història de l'art a la Universitat de Momtpeller, és també periodista. Ha estat responsable de la secció cultura del setmanari el "Punt Catalunya Nord". Autor de diverses novel.les, la seva primera "Els ulls de sorra" (1993) va ser rebuda amb gran elogis...

Escriu cançons pels Blues de Picolat...

Ha fet part del col.lectiu Emili Xatard

Joan-Lluís Lluís a Viquipèdia

Els ulls de Sorra

Un vell sergent àrab, supervivent de la guerra d'Algèria, explica a un jove periodista els patiments d'ell i del seu grup a mans d'un tinent francès que els féu presoners. Ara, l'extinent es presenta a les eleccions de batlle de la seva ciutat. I el periodista sap que té una bomba a les mans. Però li caldrà vigilar molt que no li esclati. Una obra viva, madura, d'un realisme brutal doblat d'una rara tendresa...

Edicions de la Magrana octubre de 1993

Vagons robats
L'Antoni Bellefargues, un jove ferroviari, n'ha fet una de molt grossa. I ja pot ploure que, a casa, no el veuran més. Agafa el primer tren que troba i ja no en sortirà. De fet, hi viu. Afana alguna cartera o alguna maleta, bvusca feina, torna als vagons i, entre tot això, escriu cartes a una amiga feta al tren, a la qual conta tota la veritat. Unes cartes que no sap si ningú llegirà...

Edicions de la Magrana febrer del 1996

Cirera

"El meu sexe és com una cova on vénen a morir les bestioles d'aquests senyors ... Com en un cementiri d'elefants, els sexes mascles arriben i hi entren, esbufegant, a vegades ja quasi sense forces. Moren i ja està, tinc al meu damunt, o al meu darrere, o a sota meu, un altre homenot també prop de la mort, esgotat, encara que no ho sembli. El meu sexe és un cementiri d'ereccions.” Així comença el diari molt informal d'una noia de la qual no sabrem el nom. Un diari que ens conta la vida sexual de la narradora, una vida fantasiosa i alegre, limitada només pels escrúpols nascuts del seu amor per l'Oskar, un suís alemany una mica tímid. Amb imaginaci6, tendresa i una sinceritat que no sap amagar algunes ganes d'enganyar, Cirera ens descobreix les cares múltiples i barroques d'una sexualitat assumida com una gran festa, a l'extrem oposat de la morbositat i del vici

Edicions de la Magrana gener 1997

El crim de l'escriptor cansat

Pierre Alexandri és un novel.lista que va de caiguda . Fa anys que burxa els racons provant de trobar un bon argument que torni a posar el seu nom al capdavant de l'actualitat literària. Fa anys que està tip de la seva dona, la Madeleine. Enmig del destret, dos personatges provoquen un tomb a la seva vida. Adrien Farines, el protagonista de la seva obra, i l'inspecxtor Ximenès, un policia aficionat a la literatura. La trama, les trames, s'emboliquen...

Edicions de la Magrana maig del 2002

Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos

Només aIgú com Joan-Lluís Lluís, nascut a França i de nacionalitat francesa, però reclamant-se d'una altra cultura, podia mostrar-se tan despietat amb l'autoproclamat «païs dels drets humans». Ho diu l'autor d'entrada, aquest llibre és un pamflet. Un pamflet que no deixa gairebé res indemne del que França ha inventat per fer creure que és el millor païs del mon. Perquè ha viscut immergit dins aquestes mentides, l'autor sap explicar-les d'una en una, amb sornegueria però també amb desesperança. Manipulació de la historia, rentats de cervell, matances i colonitzacions, política totalitària de destrucció lingüística, aquest llibre és un catàleg esfereïdor que no deixa gaire lloc as dubtes: França és un engany.

Conversa amb el meu gos sobre França i e1s francesos té una forma didàctica, però, corn ho mostra el títol. el seu to marca algunes distàncies amb d'altres obres similars: Joan-Lluís Lluís no ha trobat ningú més per confiar-se que el seu gos, un bastard tafaner que li sap portar la contrària. L'autor el sabrà convèncer? Llegiu aquest llibre i ho sabreu. Però atenció: és probable que mai més no pugueu passar la frontera del nord sense un petit calfred. Un calfred de disgust.

Edicions La Magrana setembre del 2002

El dia de l'ós

Una tarda, Bernadette rep en el seu pis de Barcelona un fax que l'avisa del suïcidi de la seva mare, allà al seu poble natal, Prats de Molló. Hi ha de tornar perquè el cos de la seva mare serà jutjat i condemnat. I és que el Prats de Molló on torna Bernadette no és només la capital de l'Alt Vallespir, famosa per les seves muralles i les seves festes, sinó també un poble dominat per la por i l'obediència a l'exèrcit francès, el mateix exèrcit que va apoderar-se del poble al segle XVII... La població de Prats de Molló, des del comandament de la guarnició fins al pobre però titànic pare de Bernadette, veu de mal ull aquest retorn, vuit anys després que l'hagin obligat a exiliar-se per haver comès un acte d'immoralitat. No els agrada perquè pocs dies abans ha tingut lloc un altre retorn, el d'un ós del Pirineu, desprès de segles d'absència, i una llegenda diu que quan torni un ós, tot el poble serà trasbalsat...
El dia de l'ós és una novel.la en què el temps sembla haver estat torçat de tal manera que la gent d'avui visqui gairebé com la gent de fa tres segles, sota els mateixos perills, reals o imaginaris. Uns perills omnipresents, que fan d'un poble sencer el cau de moltes covardies.

Edicions La Magrana octubre del 2004

Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans

Que inclou estats independents, comarques, ciutats, pobles i llogarets, illes, valls i muntanyes, castells, monestirs i altres indrets remarcables

Tots ells descrits per Joan-Lluís Lluís

De la A d'Acrollam a la Z de Zona Extralimitada, aquest diccionari proposa incursions del tot inèdites en una geografia que ens és alhora propera i desconeguda. Són els Països Catalans reconstruits en 627 articles que descruien cada un algun lloc imaginari de la literatura, des d'un poblet somort a un estat potent, des d'una illa misteriosa a una muntanya inaccessible...

Joan-Lluís Lluís proposa aquí una veritable suma geogràfica i literària a partir d'obres d'uns tres-cents vuitanta escriptors d'expressió catalana, però també francesa, espanyola, anglesa i alemanya. No hi manquen la localització com més precisa millor de cada indret ni les seves característiques humanes, naturals i culturals o la seva història local. Ni tan sols hi manquen, quan s'escau, els museus més notables o els hotels i els albergs on el viatger pot allotjar-se... Es tracta, en definitiva, de la construcció d'una geografia catalana virtual, sovint contradictòria, a vegades metafòrica, fantasiosa o realista, utòpica o quotidiana, derisòria o punyent. En una obra barroca i sorprenent, única en la nostra literatura, Joan-Lluís Lluís ret un doble homenatge: a la imaginació i als Països Catalans.

|
|
|
|
|
|
|
|
|