Jep Gouzy

es va apassionar dins un primer temps pel teatre. Treballa amb en Pierre Brasseur, Jean Lagènie, Gilles Duché. Coneix en Jean Vilar a Avinyó. Rep el premi Jamati de teatre el 1954. Dirigeix durant quatre anys el "Théâtre d'Essai" de Pau. Professor de castellà a Pau, és encarregat de classes a la Universitat de Pau en psicologia dels grups (DUFFA). Treballa molts anys a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada.

Psicoanalista. Membre fins al 1992 de la "Société Française de Psychothérapie Psychanalytique de groupe". Membre de la "lntemacional Association of Group Psychotherapy" . President durant tres anys del GAIRPS de Perpinyà.

Col.labora a revistes i periòdics francesos, catalans, castellans i occitans: Revue d'Esthétique, Education et Théâtre, Revista de la Universidad de Salamanca, Avui, Punt, Tramontane, Sant Joan i Barres, Serra d'Or, Annals de la U.C.E ...

Ha publicat en català les obres següents:

Corn l'aigua enterboleix en vi, 1971.
Angola o si tu fossis el negre, 1973.
El violòncel amarg, 1976.
Saga de l'amor número 1, 1977.
Poesia oberta, 1990.
Les eloqüències del silenci, 1991.
Un plat d'arròs per a Tom Waits, 1993.
Contalles de l'Oncle Josep
Aposta perduda 1995
Els llavis blaus de la nostàlgia 1997
La virginitat retrobada de Jim i Van Morrisson 1997
Entrada de fosc 1998
Paraules d'una nit de maig 1999
Imatges d'un racó 1999
Cementiri de Port Louis i un mirall trencat 2000
Contes de la setmana entrant 2000

...

Contalles de l'oncle Josep

Aquests contes del Riberal i de Sant Feliu ens fan entrar en l'imaginari tradicional d'una comunitat rural que s'expressa encara avui dia de manera humorística, tendra, sarcàstica i a vegades grollera.

Editorial Trabucaire 1993

 

Contes de la setmana entrant

Contes animalístics plens de saviesa i d'humor, aventures imaginàries d'un jove de la plana del Rosselló, històries de la vida ben real d'un bandoler simpàtic, constitueixen els tres cicles de relats d'aquell recull de textos curts que es pot considerar com la continuació de les Contalles de l'Oncle Josep. "t'hi jugui el que vulguis que no saps qui era en Pallancu?"

Editorial Trabucaire 2000

|
|
|
|
|
|
|
|
|