Pere Burlaner
Els contes de Mossén Bitarol

De l'octubre del 1906 al març del 1912, Pere Burlaner va publicar al diari La Montagne unes chroniquettes. L'any 1909 se'n va aplegar unes trenta al llibre Trenta sis noves de la Roca del Duc. D'ençà de llavors no s'havia editat res més. La posteritat ha resultat molt més amable amb Un Tal (Albert Saisset), tornat a reeditar l'any passat, que amb Pere Burlaner, que tot just ara surt de les enfosques on s'haurà quedat de fa més 0 menys un segle. Les causes en son diverses: el fet, que s'hagi desconegut la identitat veritable del qui s'amaga rera el pseudònim de Pere Burlaner. Si la present edició ... n'avança una de bastant versemblant: Paul Paris. El fet, també, que no hagi publicat cap altre escrit, cos a que l'ha proscrit de les histories de la literatura nord-catalana.

El fet principalment -el lector ho comprovarà per ell mateix- que el seu estil és d'un periodista i no pas d'un escriptor, i que les temàtiques (la sàtira religiosa, en primer lloc; la vida pagesa ... ) que l'inspiren l'han marginat i -finalment- després el trencament de la Primera Guerra Mundial l'han fet oblidar del tot.

Tanmateix, Pere Burlaner representa un vessant rural de la literatura popular nord-catalana, el vessant urbà essent il·lustrat per la figura gairebé totèmica d'Un TaI, i això pocs anys abans del nostre autor que, probablement, el va conèixer...

Pròleg a càrrec d'en Jaume Queralt


1era edició abril 1995

Transcripció a cura de Joan Daniel Bezsonoff

|
|
|
|
|
|
|
|
|