Porta dels Països Catalans

l'associació Porta dels Països Catalans acaba en aquest final d'any 2005 de complir els seus primers 20 anys d'existència. N'ha doncs calgut uns divuit per aixecar el monument. Però l'idea és ben anterior. El fundador de la Casa Pairal Josep Deloncle l'ha va expressar per primera vegada en el marc del Congrés de Cultura Catalana al 1977 (cf. la noticia de Jaume Gaspar Deloncle al llibre de poemes sobre la Porta). Ha calgut quasi deu anys per mor que germinés la idea. Fou la colla de la Unió per la Regió Catalana fundada al 1981 de la qual Josep Deloncle era aleshores President qui tirà endavant el projecte gràcies sobretot al fet que l'Armand Samsó que militava en el seu si s'havia jubilat pocs anys abans al seu poble nadiu de Salses. Ell va tenir l'encert de convèncer al batlle del poble, En Renat Comes. I cal dir que per sort els seus successors, Sylvain Dagues i Marie Claude Grégoire també recolzaren el projecte. L'ajuntament ens vengué pel franc simbòlic un terreny prop de la carretera de Narbona.

Aleshores obrirem una subscripció publica venent pedres simbòliques al preu de 100 F. Poc a poc les "pedres"
s'apilotaven de tots els Paísos Catalans. Al llarg d'aquests divuit anys se'n va vendre més de 4.000. Obrirem un concurs d'arquitectura: les pedres venudes en aquell moment ens permetien de premiar els millors projectes presentats. Malauradament cap dels projectes presentats ens va semblar digne del monument que somiàvem. Però aquí es produeix un fet que anava a permetre d'accelerar la realització del monument. Es la intervenció decisiva dels que anomenaré si m'ho permeten la "colla de Calella". Al voltant del batlle d'aquesta ciutat del Maresme, Ramon Bagó, s'aplegaven tot un grup de joves dinàmics la majoria lligats al ram de l'hostaleria: Josep Vilella, Josep Puig, Jordi Ten, Salvador Sauleda. Havien de ser el rovell de l'ou de l'entitat Porta al Sud. Els havíem conegut a través de Pere i Eliana Comelade que també eren a la Unió. Calella organitzava cada any una gran fira d'artesania a finals de l'estiu. Això fa que la Unió i la Porta foren convidades a posar-hi parada. Un dels visitants il.lustres de la parada fou el Molt Honorable President de la Generalitat, Jordi Pujol. Manifestà el seu interès pel projecte. Confià el seu seguiment a un dels seus col.laboradors immediats, Jacint Mora el qual es feu assessorar pel Director del Patrimoni, Esteve Mach. Un segon concurs fou organitzat sota aquest patrocini prestigiós. I aquí amb el projecte de l'escultor d'anomenada internacional, Emili Armengol, l'encertarem. Ara bé l'obra que podeu ara contemplar a Salses no és ben bé la que fou premiada. L'alçada i el volum del projecte inicial eren d'un bon terç superior a l'actual. Fins i tot era previst que els visitants poguessin pujar a dalt de l'arc. El que ha passat és que vam comprendre que l'Estat no donaria mai el seu vist i plau al projecte. Quan els serveis tècnics de l'Estat ens havien assegurat per escrit que res no impedia la seva realització, el Préfet Bonnet, de mala memòria, ens negà el permís dient que vista la configuració de l'indret la seguretat viaria era compromesa. Aleshores decidirem de traslladar el lloc d'implantació de l'altre costat de l'autopista, de reduir les dimensions de l'obra i de traslladar-ne la titularitat a l'ajuntament, ja que en aquest cas el vist i plau de l'Estat no era pas necessari segons els juristes especialitzats en tema d'urbanisme que haguérem de consultar. Paral.lelament la Generalitat demanà i obtingué el mecenatge d'unes quantes empreses sud-catalanes importants sense l'aportació de les quals el treball de formiga d'aplegar "pedres" hagués demanat decennis.
Teníem els diners. Teníem el projecte. No necessitàvem més el permís de l'Estat. Arribava en fi al cap de quinze anys la fase de realització. Els cossols de l'obra foren construïts. Un gran calderer de Barcelona sota la direcció de l'Emili Armengol, realitzà a trossos el monument. Només faltava traginar aquests cap a Salses. Ja teníem l'empresa de transport contractada. Fou aleshores que el Préfet - un altre ja que el primer havia anat a Còrsega per calar foc als xiringuitos - s'envisà que a vol d'ocell el lloc triat per instal.lar-hi l'obra era a menys de cent metres de l'autopista i que en virtut del codi pertinent no era possible d'aixecar el monument. Faltaven no sé quants centímetres... No hi havia més remei . Haguérem de construir una altra plataforma, una mica més amunt i confiar la calderia a un magatzem especialitzat el temps que sigui feta la segona plataforma. I només expliqui aquí els entrebancs majors que tinguérem. El nostre "Clauer Major" Armand Samsó amb l'ajut de la seva dona Janine amb una abnegació, un coratge i una perseverència.exemplars ha sabut mantenir ferm el timó cara a la tramuntana. El Jan de França no ha pogut res contra el vaixell almirall de la Porta. I ja la tenim. Evidentment queda per fer moltes coses. Es per això que l'entitat continua. També continua perquè volem que visqui l'Obra. Que ajudi el retrobament de totes les terres catalanes. Els feixistes valencians que han pintat en blau sobre el monument "Països Catalans do not exist" en són ben conscients. La Porta els hi fa nosa. Una primera ambició nostra és guanyar a la Porta el poble de Salses. Hi treballem. Vull acabar donant les gràcies a tots aquells que amb la llur aportació, amb la llur il.lusió, el llur sacrifici han fet possible l'alt senyal a l'entrada de les nostres terres. Aquesta obra és seva. Que hi vinguin. Que hi organitzin actes. Serem sempre feliços al llur costat.

Miquel Mayol

|
|
|
|
|
|
|
|
|