Consisteix en un ninot de fusta i cartó de gran mida. Tenen tradició en diferents països europeus. A Catalunya apareixen al segle XIV i van lligats a les processons de Corpus. Tot primer haurien sigut uns homes pujats en xanques que haurien simulat persones de gran mida i poc després apareixen els gegants tal com els coneixim avui-dia. Al final del segle XVI apareix la figura de la geganta, formant així parella. Sovint el gegant representava un guerrer i la geganta vestia la moda de l'època.
Els gegants formen part del mon pagà i participaven en festes de tipus agràries amb motiu de favoritzar les collites... Amb la fundació de la festa de Corpus, aquests participaren a festes de tipus cristianes, barrejant així el món religiós i pagà. D'aquesta manera la tradició dels gegants ha pogut arribar fins a nosaltres. Els Celtes usaven ja gegants per llurs festes, eren fets de canya i els cremaven com a sacrifici als déus. A Londres els gegants sortien la vigília de Sant Joan, i a París el 3 de juliol fins al 1753. L'any 1622, del mes de maig fins a l'octubre, es fa menció de gegants i d'una mulassa a Perpinyà que passajaven pels carrers de la ciutat durant les festes organitzades en honor de le canonització de Santa Teresa d'Avila (Memòries de Sant Joan - ADPO, G241 et 2J67).
La més vella menció dels gegants és del segle XIV a Poperinghe (Bèlgica)