ELS GEGANTS D’ELNA
Miró i Quíxol :

Miró dit « el vell ». Germà de Guifré el Pilós, fundador de la dinastia catalana. Primer fou comte de Conflent i després de Rosselló. Ajudat pel seu germà Guifré, pel monjo Sunifred i pel vescomte de Narbona, lluità en 876 contra Bernat de Gotia. Miró fou el protector de la nova Abadia de Sant Miquel de Cuixà. Es casà amb Quíxol i junts, tingueren una filla, Godlana. Aquesta es casà amb el comte d’Empúries, Benció el qual heretà, a la mort de Miró, la costa rossellonesa i la ciutat episcopal d’Elna.

Desprès de molts anys d’intent de creació, els gegants de l’antiga vila episcopal d’Elna veieren el dia l’any 2005 i foren batejats amb motiu del mercat Agrícola transfrontarer que la ciutat organitza. Aqueixos gegants, que pouen llur origen en la gran història de la Catalunya, tingueren com padrins els gegants de Ribesaltes, on foren construïts. Amb motiu d’aquesta festa fou Mossèn Oriol, capellà de la catedral d’Elna que els batejà davant de l’ajuntament de la ciutat al so de la cobla. Sense cap dubte, aquesta parella de gegants no hauria pogut veure el dia sense la voluntat de la municipalitat i del seu servei d’Animació. Aquesta ultima, i a traveès la parella de gegants de la seva ciutat, volgué desenvolupar i promocionar al màxim la cultura i les tradicions catalanes en un Rosselló cada dia més «menjat» per cultures altres que catalanes. Avui dia, aquesta parella de gegants forma part de la vuitena ciutat amb gegants a la Catalunya Nord. Aquests dos personatges van vestits a l’usança dels comtes de l’Edat Mitjana. Miró porta al pit l’escut de la ciutat i a la mà el pergamí, símbol de la transparència dels contes de la ciutat, com també la corona condal al cap. Quíxol, ella va vestida amb vel i corona condal i creu símbol de fidelitat al Papa qui donar més poder al seu marit.