En Llaret representa
l'aspecte més hivernal del poble-estació, amb
lleure com l'esquí, l'esport en general, el treball,
la robustesa dels anglesencs. porta el nom del segon pic del
poble. Juntament amb el Roc d'Auda formen el massís del
Llaret. Els nostres dos gegants van vestits a l'antiga usança
dels pagesos de l'altiplà capcinès de principi
del segle XX
El projecte de construcció d'aquests gegants és
d'en Cedric Blanch, ajudat per Llaurença Saleta, Josep
Perís, Felip Peyraud i Mateu Crivellaro, i es va iniciar
el gener 1999. La construcció va començar el 31
d'agost 2000 i el 15 de novembre del mateix any Llaret
i Auda arribaven Als angles. Van ser batejats el 14
d'agost del 2001 apadrinats per Sebastià i Na
Clotilda de Barberà del Vallès.
La Llegenda dels Gegants dels Angles
Hi havia una vegada un país anomenat Capcir. Aquestes
terres muntanyenques, en temps remots, eren conegudes per ses
terres habitades per éssers extraordinaris, de mides
sobrehumanes, éssers feliços de viure.
Aquesta tribu de gegants era coneguda a tot arreu, només
perquè sempre feia festa..
Un dia es va organitzar un gran ball pels joves gegants de
la comarca: el Pedrós, la Bollosa, el Mir, el Bernardí,
el Carlit i la Grava, el Colomer, els dos bessons Peric Gran
i Peric Petit, el Llaret i l'Auda. Entre rialles i balls, dos
es van enamorar. L'Auda feia ullet al Llaret i ell sempre la
convidava per ballar. Passa el que passa, els dos es van agradar
i des d'aquest moment sempre anaren junts. L'Auda era una joveneta
molt maca, encarnava la bellesa i era enamorada de la natura.
En Llaret era un home fort, somrient i molt esportiu. Un bon
dia de festa, mentre el Capcir ressonava el soroll dels esclops
dels gegants que ballaven, una geganta es despertà. Era
la Madres, la més vella, la més dolenta i salvatge
de tots. Segons em van dir, tenia poders malèfics ja
que era considerada com una bruixa pels joves. Fins aleshores,
ningú havia pogut comprovar els seus poders. la Madres,
farta de cridar, perquè no podia descansar en pau va
gitar sobre el Capcir una dolenta mirada. Tot es va tornar l'infern,
els llamps queien a tot arreu, la Bollosa es posà a plorar
de por i es transformar de sobte en llac, el Bernardí
i el Mir es gitaven al sòl i es transformaren en planells,
els altres en pics rocosos. L'Auda es gità en els braços
del Llaret i tots dos es transformaren en un esplèndid
massís al peu del qual els homes feien, fan i faran esquí.
La Madres sempre aïllada pel seu cantó, també
va ser transformada en un massís majestuós però
salvatge, de vegades esgarrifosa pel temps sobretot l'hivern.
Encara avui dia, els nostres gegants anglesencs, el Llaret i
l'Auda, estan units i el poble els honora sempre fent festa
al peu de llur falda, sigui al mig de la neu o al mig de camps
d'herba i de flors embriagadores. Des de les seves altíssimes
altures, l'Auda mira aquest espectacle plorant llàgrimes
d'aigua dolça, el temps en què podia ballar i
fer la festa mentre que el Llaret és orgullós
de dominar el poble des dels seus 2400 metres d'alçada.
www.les-angles.com
|
