Gegants dels angles

Als Angles no hi ha tradició gegantera antiga però sí, una tradició d'entremesos (en fa menció en Joan Amades en el seu costumari). Als pobles del Capcir, del Conflent i del Vallespir s'usaven uns entremesos que simulaven un Bou Roig el diumenge de carnestoltes. L'any 2000 en motiu de la Festa Major Catalana (Mare de Déu d'agost) es va estrenar per primera vegada el Bou Roig anomenat Eloi, en memòria del sant del mateix nom que va salvar el poble de la pesta bovina l'any 1925.

El 15 de novembre van arribar al poble l'Auda i en Llaret, els gegants anglesencs, fruit de la imaginació de capcinencs aficionats a la cultura catalana.

L'Auda representa el poble amb tots els seus aspectes tradicionals, els seus conreus, les seves festes, la natura que l'envolta, la dolçor de la gent del país i l'amor de la tradició ancestral. Té el nom del riu que neix en el terme i també el nom dels dos pics al peu dels quals està construït els Angles.


Auda i Laret

Gegants de Vilafranca de Conflent
Gegants dels Angles
Gegants de Taltahull
Gegants de Canet
Gegants d'Argelers de la Marenda
Gegants d'Elna
Gegants de Ribesaltes
Gegants de Catalunya

En Llaret representa l'aspecte més hivernal del poble-estació, amb lleure com l'esquí, l'esport en general, el treball, la robustesa dels anglesencs. porta el nom del segon pic del poble. Juntament amb el Roc d'Auda formen el massís del Llaret. Els nostres dos gegants van vestits a l'antiga usança dels pagesos de l'altiplà capcinès de principi del segle XX

El projecte de construcció d'aquests gegants és d'en Cedric Blanch, ajudat per Llaurença Saleta, Josep Perís, Felip Peyraud i Mateu Crivellaro, i es va iniciar el gener 1999. La construcció va començar el 31 d'agost 2000 i el 15 de novembre del mateix any Llaret i Auda arribaven Als angles. Van ser batejats el 14 d'agost del 2001 apadrinats per Sebastià i Na Clotilda de Barberà del Vallès.

La Llegenda dels Gegants dels Angles

Hi havia una vegada un país anomenat Capcir. Aquestes terres muntanyenques, en temps remots, eren conegudes per ses terres habitades per éssers extraordinaris, de mides sobrehumanes, éssers feliços de viure.

Aquesta tribu de gegants era coneguda a tot arreu, només perquè sempre feia festa..

Un dia es va organitzar un gran ball pels joves gegants de la comarca: el Pedrós, la Bollosa, el Mir, el Bernardí, el Carlit i la Grava, el Colomer, els dos bessons Peric Gran i Peric Petit, el Llaret i l'Auda. Entre rialles i balls, dos es van enamorar. L'Auda feia ullet al Llaret i ell sempre la convidava per ballar. Passa el que passa, els dos es van agradar i des d'aquest moment sempre anaren junts. L'Auda era una joveneta molt maca, encarnava la bellesa i era enamorada de la natura. En Llaret era un home fort, somrient i molt esportiu. Un bon dia de festa, mentre el Capcir ressonava el soroll dels esclops dels gegants que ballaven, una geganta es despertà. Era la Madres, la més vella, la més dolenta i salvatge de tots. Segons em van dir, tenia poders malèfics ja que era considerada com una bruixa pels joves. Fins aleshores, ningú havia pogut comprovar els seus poders. la Madres, farta de cridar, perquè no podia descansar en pau va gitar sobre el Capcir una dolenta mirada. Tot es va tornar l'infern, els llamps queien a tot arreu, la Bollosa es posà a plorar de por i es transformar de sobte en llac, el Bernardí i el Mir es gitaven al sòl i es transformaren en planells, els altres en pics rocosos. L'Auda es gità en els braços del Llaret i tots dos es transformaren en un esplèndid massís al peu del qual els homes feien, fan i faran esquí.

La Madres sempre aïllada pel seu cantó, també va ser transformada en un massís majestuós però salvatge, de vegades esgarrifosa pel temps sobretot l'hivern. Encara avui dia, els nostres gegants anglesencs, el Llaret i l'Auda, estan units i el poble els honora sempre fent festa al peu de llur falda, sigui al mig de la neu o al mig de camps d'herba i de flors embriagadores. Des de les seves altíssimes altures, l'Auda mira aquest espectacle plorant llàgrimes d'aigua dolça, el temps en què podia ballar i fer la festa mentre que el Llaret és orgullós de dominar el poble des dels seus 2400 metres d'alçada.

www.les-angles.com

 

|
|
|
|
|
|
|
|
|