Les Veus de l'Estany
HAVANERES I VALSETS

Les Veus de l’Estany
Associació llei de 1901
Declarada el 17 de febrer 1994
N° 0662009041 a Perpinyà
14 Carrer cabrit
66570 Sant Nazari
Telèfon: 04 68 80 34 61

Esforça’t en el teu quefer
Com si cada gest que facis
De cada cop de martell que donis
De cada pedra que posis
Depengués el benestar de la humanitat
Doncs creu que d’això depèn

Joan Maragall

La imaginació popular arrela l’Havanera a la descoberta de les Amèriques al segle XV. Aquesta imatge és ben lluny de la realitat, l’Havanera és una creació musical recent.

La colonització i la implantació de la cultura hispànica a les Antilles, i les cultures de les ètnies africanes esclaves, van a poc a poc, a partir del segle XVIII, definir un estil de dansa i de música que ràpidament arriba a Europa, sobretot a Madrid. Aquestes danses i músiques s’anomenen « havaneres » des del 1850.

Aquests cants d’autors anònims, de transmissió oral, se caracteritzen per un compàs lent que invita al moviment. Se diuen a vegades « tango americano, cancion habanera, cancion americana…) » Les orquestres típiques, compostes sovint d’antics esclaus negres, els interpreten al teatre de Cuba on s’hi juga també òperes o zarzueles i són cada vegada més apreciats per autors com Eduardo Sanchez de Fuentes, Bizet, Lalo, Saint Saëns,…

Els mariners foren els primers vehicles d’aquest cant cubà cap a Europa, a final de la marina a vela. Tan bon punt Catalunya tingué la possibilitat de comerciar amb Amèrica, es veié aparèixer havaneres en català. És per aquestes raons que els textos giren al voltant del mar, del mariner i sobretot de la dona, tant la deixada a Cuba com aquesta que s’espera a Europa.

Les primeres Havaneres escrites a Europa són obres líriques i instrumentals destinades a ser cantades per corals. A Catalunya, és José Luis Ortega Monasterio (basc de naixement 1919) qui escriví « El meu avi» 1968, « la Ballada d’en Lucas » i ballets com « Rosa de port» i « corrandes marineres ». Citem també J. Bartomeus « En la barqueta», F. Sirés : « La gavina», R . Careras i Perich : « Un llop de mar », J. Bastons « Mariner de terra endins» ; « Tamariu».

A Catalunya, sobretot a l’Empordà, l ‘acompanyament musical se compon generalment d’una guitarra, d’un acordió i d’un contrabaix i l’Havanera esdevé una cançó de carrers i de taverna, cançó d’aventurers de retorn de les Antilles, cançó de mariners descansant qui per suplir a la manca d’acompanyament musical els obligaven a trobar una segona veu i a vegades una tercera.

Després d’un període de descans els anys 1950, l’Havanera recobra un important interès a prop del públic des de final dels anys 1960, en part gràcies al turisme de la Costa Brava. És en aquesta època que neixen els grups més coneguts: « Els Pescadors de l’Escala», « Port-Bo », « Peix Fregit», « Oreig de Mar» …

Però les havaneres són altres coses que música i lletres. Són una descripció de la vida, de les experiències viscudes, de les joies o dolors, dels records o enyorances. Com podem creure que els mariners dels segles passats podien viure al temps de la marina de vela. La nostra imaginació balla al ritme del cant, vola amb « La Gavina» o « La Paloma», i de culta aquesta forma musical ha esdevingut un cant popular que troba les seves arrels, fa tot just un segle i mig, arribant d’Amèrica per la via dels ports espanyols.

El Grup de cantants Les Veus de l’Estany se proposa d’interpretar aquests cants melodiosos i exòtics de mariners de Cuba. Aquestes melodies polifòniques, cantades en català o en castellà parlen del mar, de la dona o de la barca i vos enduran sobre tots els oceans del món, dins la calma o la tempesta.

:
La Federació| què fem? | Entitats | Músics | Escriptors | Ensenyament | Agenda | Enllaços | Contacta'ns |